Indira Gandhi

Indira Gandhi, res a veure amb Mahatma Gandhi,  va néixer a la Índia el 1917, filla de Pandit Nehru  que fou el primer Primer  Ministre de la Índia després de que aquest país obtingues la independència de la Gran Bretanya.

Des del 1938 fins al 1947 Indira, que ja militava en el partit del seu pare va lluitar a favor de la independència de la Índia liderada pel Mahatma Gandhi.

Encara en vida del seu pare va ser la líder  del Partit del Congres i ministra de diferents ministeris.

El pare va morir el 1964 i dos anys més tard morir el següent Primer Ministre, cosa que va portar a Indira a ser Primera Ministra de la Índiades del 1966 al 1977 quan va perdre unes eleccions i va tornar a guanyar-les el 1984 però nomes tres mesos tard, fou assassinada per un dels guàrdies de la seva guarda personal.

Els quinze anys que va ser  Primera Ministra  van ser anys molt convulsos, amb la guerra amb el Pakistan, la  independència de Bangladesh i la consolidació de Índia com a estat    

També va porta el seu país a la industrialització, va començar la carrera nuclear per defensar-se de la Xina  i va prendre mesures tan controvertides com l’esterilització obligatòria de les dones per frenar la superpoblació del país. 

Lou Andreas-Salome

Lou Andreas-Salome va néixer a Rússia el 1861 i va morir a Alemanya el 1937.

Entre aquestes dues dates va tenir una vida lliure i apassionant. Quan tenia 17 anys volia seguir estudiant i va convèncer a un capella de que li dones classes de teologia i filosofia, i aquest capella, 25 anys més gran que ella, es va enamorar i volia divorciar-se per casar-se amb Lou. La seva mare la va portar a Zurich on va ingressar a la Universitat.

Quan tenia 21 anys va viatjar amb la seva mare a Itàlia i va conèixer a Paul Ree que era escriptor i el va convèncer de que anés amb ella a viure a una comuna estudiantil, al cap d’uns mesos  Lou va incorporar al grup a Friedrich Nietzsche i tots tres van formar un triangle amorós. Aquest trio va aguantar uns mesos i va ser Nietzsche qui va marxar, no sense que abans li demanés a Lou que es casés amb ell.

Ella va viure uns anys amb Paul, però després encara que no cregués en el matrimoni es va casar amb un altre home i van estar tota la vida casats.

Encara que oficialment estava casada, va  mantenir moltes relacions, entre elles amb el poeta Rainer Maria Rilke, quinze anys més jove que ella i amb Sigmund Freud amb qui va mantenir contacte tota la seua vida.

Lou Salome va ser una escriptora molt prolífica, va publicar 15 novel·les i també llibres assaig.

El 1937,després de la seua mort, la Gestapo va destruir la seua biblioteca.  

Maria Winkelman

Maria Winkelman fou una astrònoma alemanya nascuda a Leipzig el 1670 i morta a Berlin el 1720.

Maria va tenir la sort de que el seu pare creia en la formació de les dones i va rebre una bona formació.

Enseguida es va apassionar per l’astronomia i es va casar amb un altre astrònom, trenta anys més gran que ella en que va començar a treballar.

Va contribuir, amb el seu home, a la creació de l’Acadèmia de Ciències, però mai va poder ser acadèmica pel sol fet de ser dona. Va treballar tota la vida com a ajudant, primer del seu home i després del seu fill.

El 1702 Maria va descobrir un cometa però oficialment es va assignar el descobriment al seu marit. 

Va tenir un fill i tres filles, tots es van dedicar a l’astronomia sent ella qui els va formar, el seu fill va arribar a ser Director de la Reial Acadèmia de les Ciències de Berlín, però les seves filles van seguir la mateixa sort que ella.  

Celia Sánchez Ramos

Celia Sánchez Ramos va néixer a Saragossa l’any  1959, es una científica i investigadora en ciències de la visió.

Llicenciada en Farmàcia, diplomada en Òptica i Optometria,  Doctora en Medicina Preventiva i en Ciències de la Visió.

Tota la seua carrera docent i investigadora s’ha desenvolupat a la Universitat Complutense de Madrid. 

A més a més es fundadora del Laboratori de  Neuro-Computació y Neuro-Robòtica, i inventora de 13 famílies de-patents relacionades en la visió. Per tot això li van dona el Premi de la ONU a la millor inventora internacional. (Els últims anys figura de forma constant entre els 100 millors investigadors del mon).

Frida Khalo

Frida Khalo va néixer a Mexic el 1904 en el si d’una família nombrosa, quan tenia quatre anys la família va marxar a viure a Coyoacan, a una casa coneguda com a “La casa azul” reconvertida actualment en la casa-museu de Frida Khalo.

Quan tenia onze anys va patir una poliomielitis que la va tenir vuit mesos al llit i que la va condicionar físicament per a sempre, va començar a estudiar pensant que volia fer medicina, però un greu accident que va patir quan tenia 24 anys va acabar de marcar-la físicament. Va patir trencament de la columna vertebral per dos llocs, se li van trencar costelles, la clavícula i la pelvis, entre altres greus lesions, una barra de ferro  li va travessar el cos sortint-li per la vagina. Frida sempre deia que va perdre la virginitat en aquell moment.

Al llarg de la seua vida va patir 32 operacions i va portar corses rígids, alguns d’ells de guix.

Mentre estava prostrada al llit va començar a pintar els autoretrats que  l’han fet famosa i que els pintava gràcies a un espill penjat al sostre de l’habitació.

El 1929 Frida es va casar amb Diego Rivera, pintor molt famós, especialment pels seus murals. Van tenir una relació molt conflictiva, tenint altres relacions en paral·lel, tant ell com ella, el  1939 es van divorciar però any després es van tornar a casar. Frida no va poder tenir fills per culpa de les seus limitacions físiques, pro si va mantenir una activitat sexual intensa, tan en homes com en dones.

El 1953 li van amputar una cama per culpa d’una gangrena i el 1954  després de dos intents de suïcidi, Frida va morir.

A través dels autoretrats que es va anar fent al llarg de la seua vida es poden anar seguint  els diferents estats d’ànim que anava patint.

Hi han diferents llibres sobre la seua vida, que va ser molt intensa i difícil de resumir, va conèixer gent molt important i val la pena coneixen  més.

 

Cristina de Pizan

Christine de Pizan va néixer a Venecià l’any 1364 però quan nomes tenia quatre anys la seua família es va traslladar a Paris ja que el seu pare treballava per al rei Carlos V de França. Des de petita va destacar per la seua intel·ligència i el seu pare va fer que tingues una educació en aquells temps només reservada als homes.

Als quinze anys es va casar i el seu marit també va deixar que seguis formant-se. Va tenir tres fills i al quan tenia 25 anys en poc temps va perdre al pare, al marit i un dels fills. De cop es va veure en dos fills i una mare al seu càrrec i amb pocs diners., les úniques opcions per una dona en aquella època eren o anar a un convent o tornar a casar-se però Christine no va voler fer cap de les dues coses i va començar a guanyar-se la vida escrivint, generalment per encàrrec.

Va escriure més de 30 obres, la més famosa “La ciutat de les dames”   que es un al·legat a favor de la dona  per la que reclama un lloc al mon, així com una clara crítica a la misogínia imperant en aquell mon medieval.

Va tornar a casar-se i va morir als 65 anys, de nou vidua i vivint en un convent.

Més de cinc  segles han passat des que Christine de Pizan va reclamar per al seu gènere respecte i dignitat. Després de tant temps segueix sorprenent que en plena Edat Mitjana una dona no solament va viure de les seves idees sinó que aquestes han perdurat pels sègles. 

Simone de Beauvoir

Simone de Beauvoir va néixer a Paris el 1908 i va morir a la mateixa ciutat el 1986.

Va néixer en el si d’una família acomodada i molt catòlica, ella es va declarar atea molt aviat ja que deia que la religió era una manera dominar a les persones. Marxar a viure a casa la seva iaia i començà a estudiar filosofia.

Va començar una carrera docent que va tenir que deixar per la queixa d’una mare que no estava d’acord en les idees que Simone transmetia a la seua filla. A partir d’aleshores es va dedicar completament a la escriptura.  Totes les seues publicacions, assajos, novel·les i altres escrits, sempre van estar lligats a les seues idees feministes. El seu llibre més conegut es “El segon sexe” que quan es va publicar va causar un gran enrenou.

Les seves idees sobre la emancipació de la dona, el paper de la dona a la llar i el condicionant de cuidar dels fills, que ella veia com a frens per a la igualtat, es van convertir en la base de molts moviments feministes que van venir després.

El 1929 (tenia 21 anys) va conèixer a Jean-Paul Sartre i van començar una relació que duraria fins a la mort d’ell el 1980.

Aquesta relació, segons ells, estava basada en la llibertat de cadascú de tenir altres parelles, anaven renovant l’acord cada dos anys.

La realitat va ser que ell va tenir moltes relacions paral·leles i ella no tantes.

Això si, estan enterrats junts al cementiri de Montparnasse. 

Jo sempre he pensat que en  això de les relacions obertes, sempre en hi ha un que fa el que vol i l’altre que espera, per que probablement si els dos fessin el mateix no es trobarien mai. 

Alexine Tinne

Alexine Tinne fou una exploradora holandesa que volia descobrir les fons del Nil . Va néixer a Holanda el 1835 i morí assassinada pels tuaregs al desert del Sàhara el 1869.

Per consolar-la d’un desengany amorós, la seva mare li va proposar un viatge per l’Orient Mitjà, que va durar dos anys i mig i que va tenir tota classe de luxes.

Quan van tornar a Holanda la mare es sentia feliç de tornar a les comoditats de casa però Alexine va dir que volia tornar a l’Africa ja que volia descobrir les fonts del Nil, tema que estava de moda en aquells anys.

El 1860 van marxar Alexine, la seua mare, una tia soltera, criats i tota classe d’equipatge, van sortir de Jartum, capital de Sudan per endinsar-se a la selva, però després d’un temps Alexine va contraure unes febres i van tornar a Jartum. 

Va organitzar una nova expedició, aquest cop la tia es va quedar a Jartum i les van acompanyar tres nobles alemanys aficionats a l’ornitologia. Un dels nobles va morir de febres, l’altre se’n va tornar i elles van seguir.  Els van enganxar la temporada de pluges i es van quedar aïllades alguns mesos esperant si passava un altra caravana i se hi podien afegir. Va morir la seua mare, algunes de les criades i molts dels portadors i soldats que l’acompanyaven van abandonar-les.

La tia que seguia a Jartum, veien que passava el temps i no tornaven va enviar una caravana a buscar-les i quan els van trobar pràcticament tots els que quedaven estaven malalts.

La tia també va morir i Alexine va decidir quedar-se a viure a Algèria, la van fascinar els tuaregs, va aprendre el seu idioma i vestida de beduïna es va endinsar al desert.

El 1969 els tuaregs la van matar i van robar les seues pertinences. Tenia 33 anys.

Margarita Xirgú

Margarita Xirgú  va néixer a Molins de Rei el 1888 i va morir a Montevideo (Uruguai) el 1969.

Es l’actriu catalana més reconeguda internacionalment. El 1902 va començar a actuar en un grup de teatre d’aficionats i al 1906 va aconseguir el primer contracte com a professional.

El 1909 va debutar en el mon del cinema i l’any següent es va casar amb el seu amor d’adolescència.  

El 1913 va fer la seua primera gira per Amèrica llatina. Eren temps en que els dramaturgs escrivien obres per a que ella les interpretés.

El 1926, quan ja portava anys tenint companyia pròpia, va conèixer a Federico Garcia Lorca i va començar una relació professional que nomes va tallar l’assassinat del poeta.  El seu compromís polític amb l’esquerra i les seues amistats li va portar problemes par part d’alguns sectors de la premsa i el públic.

El 1936 va marxar de Barcelona per fer una gira per terres americanes i estan allí va començar la guerra civil espanyola. La gira es va convertir en exili i no va poder tornar mai mes a casa.

El 1941 el franquisme li va requisar tots els bens que tenia a Espanya.

Ella va seguir tota la seua vida lligada a la interpretació, a les esquerres i a Catalunya, col·laborant amb la generalitat en l’exili.

El 1988 el govern de la Generalitat va repatriar les seues restes, que descansen a Molins de Rei. 

Alfonsina Storni

Alfonsina Storni fou una poetessa argentina nascuda el 1892 a Suïssa, on vivien temporalment els seus pares i morta per suïcidi  a Mar del Plata (Argentina), el 1938

La família passava per greus problemes econòmics i Alfonsina tenia que ajudar a la seua mare, no obstant això va començar a escriure poemes als dotze anys. 

Als setze anys es va enrolar en una companyia teatral i marxar de casa per fer d’actriu.

Un any més tarda torna a casa i ajuda a la seua mare que tenia una petita escola, després d’un temps comença a estudiar per a mestra. Els anys d’estudis no tenia diners per subsistir i es guanyava la vida cantant en un local de mala reputació, quan es va descobrir va estar a punt de suïcidar-se, però la van trobar a temps.  

Va tenir un fill, sense que es sàpigues mai qui era el pare i com era molt difícil viure de la poesia va treballar en diferents oficis.

Duran uns anys va mantenir una relació amb un escriptor viudo que es deia Horacio Quiroga i se’ls veia moltes vegades sortir juntament amb els fills de tots dos, però Horacio va acabar casant-se amb un altra dona.

Després de deu anys d’anar publicant llibres de poesia amb èxit, va escriure un obra de teatre que va ser un fracàs i aquest fet la va afectar bastant. 

El 1935 la van operar d’un càncer de pit i la mastectomia total que li van fer la va afectar molt.

El 1938 es va suïcidar, diuen que entrant caminant al mar, però en realitat no se sap del segur si va se així o es va tirar de l’escullera del port.

La fama d’Alfonsina ha arribat a natros gràcies a la cançó “Alfonsina i el mar” de la que hi ha moltes versions. La primera vegada que es va gravar va ser al 1969 i la cantava Mercedes Sosa.

Poema escrit per una Alfonsina adolescent i dedicat a la seua mare:

Dicen que silenciosas las mujeres han sido

De mi casa materna... Ah, bien pudieran ser
A veces, en mi madre apuntaron antojos
de liberarse, pero se le subió a los ojos
una honda amargura, y en la sombra lloró.

Poema escrit a la mort del seu ex Company Horacio que també es va suïcidar:

Morir como tú, Horacio, en tus cabales,
Y así como en tus cuentos, no está mal;

Un rayo a tiempo y se acabó la feria...

Allá dirán.
Más pudre el miedo, Horacio, que la muerte
Que a las espaldas va.
Bebiste bien, que luego sonreías...

Allá dirán.

Margarita Salas

Margarita Salas va néixer a Astúries el 1938, avui amb 77 anys segueix activa.

Es va llicenciar en Ciències Químiques, després de fer el doctorat a Madrid va marxar com a investigadora a la universitat de  Nova York on va treballar quatre anys a Severo Ochoa, un dels dos únics científics espanyols guanyadors d’un Premi Nobel.

Es va casar amb un altre científic i sempre diu que va poder seguir treballant en el seu camp per que al ser el seu marit també científic, ell l’entenia.

S’ha dedicat a la investigació bioquímica i biologia molecular. El seu principal descobriment es l’ADN polimerasa, la patent d’aquest descobriment li aporta al CSIC (Centro Superior de Investigacions Científicas) pràcticament el 50% dels seus ingressos per royalties.

Te infinitat de premis i reconeixement, Es una dels científics més important d’Espanya i sens dubte la dona més important en aquest camp.

Luz Casal

Luz Casal va néixer a A Corunya el 1955 encara  de quan ella era petita la seua família es va traslladar a Astúries on Luz es va criar.  

El primer disc el va publicar el 1980 i l’èxit li va arribar amb “No me importa nada” publicat el 1989.

Ha publicat tretze discs originals i cinc recopilatoris.

En trenta cinc anys de carrer només la ha interromput per tractar-se els dos càncers de pit que ha patit.

Dones girafa

Les padaung (dones de coll de girafa), formen part del grup ètnic o tribu Kayan, una de les minories ètniques de Birmània (actualment Myanmar), que es compon aproximadament de 7.000 membres.

A la dècada dels 90 del segle passat, a causa de la guerra del seu país, molts membres de la tribu van fugir a Tailàndia, on actualment van els turistes a veure-les.

Des de l’edat de cinc anys van pressionant-los-hi  la clavícula cap avall mitjançant l’addició d’anells, fent que sembli que tenen el coll més llarg.

Realment el coll no se’ls allarga, això es impossible. El secret de les dones girafa està en el descens de les costelles respecte a la seva posició normal. L’efecte que produeix és el d’un coll més llarg del que és habitual .

Segons alguns estudis antropològics aquets ornaments, que també porten a les cames els servia per evitar mossegades de tigre, també es diu que servia per evitar que siguessin esclavitzades per altres tribus. Si els turistes els hi pregunten, elles diuen que simplement es un costum cultural indicador de bellesa.

El Govern birmà va tractar de fer desaparèixer el costum ja que creia que no donaven bona imatge, però desgraciadament viuen dels turistes que van a veure-les i s’ha convertit en un negoci rendible per a la gent que les envolta.

Personalment crec que es una aberració, no poden treure’s els anells ni per dormir ja que al tenir l’ossamenta deformada si se les traguessin es moririen de dolor. Us imagineu quina vida poden tenir? I això passa al segle XXI i perdura per que la gent de l’anomenat primer mon paga per anar a veure-les com si fossin una atracció de circ. 

Federica Montseny

Federica Montseny Mañé va néixer a Madrid 16 1905, fila de dos anarquistes catalans. Els seus pares eren editors i ella als quinze anys va publicar la seu primera novel·la.

Al llarg de la seua vida, i al marge de la seua principal ocupació que va ser la política, va publicar més de cinquanta obres de ficció i més de vint de no ficció.

La seva activitat política, dintre de les files anarquistes, va començar sent mol jove i el 1936 es va convertir en la primera dona en ser ministra amb la cartera de Sanitat i Assistència Social al govern de Largo Caballero. Només va ser uns mesos ministra, però va impulsar molts projectes, entre ells la primera llei d’avortament, que no es va poder implementar per falta de temps, menjadors per a dones embarassades, ja que considerava molt important la seua alimentació i llars d’infants molt allunyades dels tètrics asils de l’època.

Amb el seu company Germinal, va tenir tres fills, Vida,  Germinal i Blanca, aquesta última ja nascuda a l’exili.

El 1977 en plena transició va tornar a Espanya esporàdicament per participar en algun míting, un molt especial a Barcelona el 1977, on es va omplir de gom a gom l’avinguda de Maria Cristina.

Morí a Toulouse (França) el 1994, amb vuitanta vuit anys, sense haver abandonat mai els seus ideals polítics.  

Sirinavo Bandaranaike

Sirimavo Bandaranaike va néixer a Ceilan (actualment Sri-Lanka) el 1916 i morí el 2000, el seu pare era un alt funcionari i va estudiar en un col·legi de monges catòliques, cosa que nomes podien fer les filles de famílies acomodades.

Es va casar amb un ministre i va fundar l’Associació de dones de Singaleses, encara que portava la seva activitat amb molta discreció.El seu marit va arribar a primer ministre del seu país i va morir assassinat.

Quan el seu marit va morir ella es va fer càrrec del partit i es va presentar a les eleccions, que va guanyar amb majoria absoluta. Corria 1960 i va ser la primera dona que va arribar a governar un país de manera democràtica.

Va tenir uns mandats contradictoris, prenen mesures molt contestades, va perdre les següents eleccions, però va tornar a guanyar encara dues vegades més. Morir sent primera ministra i després d’anar a votar en unes eleccions. 

Teresa de Jesús

Teresa de Cepeda i Ahumada, més coneguda com a Teresa de Jesús, va néixer a Avila el 1515 iva morir a Alba de Tormes (Salamanca), el 1582.

Teresa era una jove inquieta, que llegia llibres i somniava en ser  una dona coqueta, un cosí seu la festejava i com al seu pare no li agradava, la va tancar en un convent quan tenia 16 anys, cosa molt comú en aquella època. 

Fins més de vint anys més tard i després de passar una greu malaltia no va començar a tenir les visions que la van inspirar; aquestes visions li van fer tenir ganes d’endurir la vida de les monges i la van portar a fundar convents de l’ordre del Carmel amb unes normes molt dures per a la vida de les religioses.

Com no es considerava que una monja tingues tantes iniciatives, va trobar molta resistència per part de les autoritats religioses, però res la va aturar i va fundar 17 convents.

Quan tenia 54 anys va conèixer San Juan de la Cruz, que llavors en tenia 24 i el va convèncer per integrar-lo a la seua causa. Junts van fundar el primer convent carmelità masculí.

La inquisició la vigilava d’a prop, principalment els seus escrits i ella va arribar a cremar les seues “Meditaciones sobre el Cantar de los Cantares”

Teresa va ser una dona avançada al seu temps, que va conduir les seues inquietuds en una època en que pràcticament era l’únic camí per a les dones rebels.  

Marguerite Duras

Marguerite Donnadieu va néixer a Saigon (Vietnam), quan aquest país era una colònia francesa més coneguda com Indoxina el 1914 i va morir a Paris al 1996.  Va ser novel·lista, guionista i directora de cinema.

La seva infantesa i adolescència a Indoxina, sense el seu pare i amb una mare amb moltes dificultats econòmiques la van marcar per tota la vida, inclús sembla ser que la seva mare la va induir a prostituir-se al menys un cop. Podeu veure aquesta part de la seua vida a la pel·lícula “El amante”.   

Amb 18 anys va marxar a França on va estudiar dret, matemàtiques i ciències polítiques, es va canviar el cognom pel de Duras que era el nom del poble del seu pare, es va casar, va tenir un fill, va treballar com a funcionaria, el seu fill va morir, va tenir un altre fill amb un home diferent i es va enrolar a la resistència duran la segona guerra mundial. 

Va començar a publicar als anys 40 del segle passat, però la fama no li va arribar fins als 70 anys, quan va publicar L’Amant, basada en la seua adolescència i de la qual també se’n va fer una pel·lícula.

Els últims anys de la seua vida els va passar al costat del seu amant, quaranta anys més jove que ella i homosexual.   Ella va dir: Tots els homes son homosexuals en potència, nomes els falta saber-ho. 

Maria Lejárraga

Maria de la O Lejárraga Garcia, La Rioja, (Espanya) 1874 – Buenos Aires (Argentina) 1974, fou una escriptora i feminista espanyola.

El tenir una família acomodada li va permetre exercir com a mestra. L’any 1900 es va casar en un l’escriptor Gregorio Martínez Sierra.

 

El seu marit va començar a ser conegut com a autor teatral i per Madrid es deia que la veritable autora de les obres que ell publicava, era ella. Abans de que es comencés a parlar de que l’autora de les obres d’ell era Maria, s’havia pensat que ell era homosexual ja que una de les obres era molt femenina.  

Una de les probes de que Maria era l’autora dels texts del seu marit va ser una frase escrita per ell en una carta i que deia “Maria enviará más textos”.

  

El seu marit es va fer amant d’una actriu i Maria seguia escrivint per a ells.

Encara que sembli increïble, també era una feminista convençuda, va estar afiliada al Partit Socialista i va ser Diputada electa.

Durant el seu exili va enviar un text a Walt Disney, aquest no li va respondre i al cap d’un temps va veure que la pel·lícula La Dama y el Vagavundo era una copia de la seua obra.

  

Maria no va reivindicar la seua obra fins que ja mort el marit, una filla que ell va tenir en la seua amant va reclamar els drets d’autor.

Si voleu llegir més sobre Maria Lejárraga us recomano la biografia d’ella titulada “Maria Lejárrga, una mujer en la sombra”, d’Antonina Rodrigo.

Beryl Markham

Beryl Markham va néixer a Anglaterra el 1903 i morí a Kenia el 1986. Fou aviadora, aventurera i entrenadora de cavalls. Va ser la primera dona que va creuar sola l’Atlàntic d’est a oest i se la recorda principalment per haver escrit un llibre de memòries anomenat West with the Night.

La seua família va marxar a viure a Kenia, llavors Àfrica Oriental Britànica,  quan ella tenia quatre anys, on es van comprar una granja. La seua mare no es va adaptar i va tornar a Anglaterra lo qual va fer que ella tingués una infància atípica, jugant i caçant amb els nadius.

A la granja familiar criaven cavalls i ella sent adolescent es va convertir en la primera entrenadora de cavalls amb llicència del país.

Era una dona impetuosa i poc conformista coneguda a la colònia per les seues excentricitats. Es va casar tres vegades i va tenir diferents amants. Va fer amistat amb Karen Blixen (Memòries d’Àfrica), de qui parlaré un altre dia, i es va enrotllar amb Denys Finch Hatton quan aquest encara estava amb Karen. De fet Denis la va convidar a volar amb ell en el vol que li va costar la vida i ella no va anar per que va tenir una premonició.

Es va fer pilot i va treballar en vols a llocs remots on caçava animals des del aire i marcava els llocs per a futurs safaris.

El 1936 va fer el vol que la va fer creuar l’Atlàntic, pretenia volar d’Anglaterra a Nova York, però es va quedar sense combustible degut a que se li van congelar els dipòsits i va aterrar a Canada. No obstant, encara que no va aconseguir arribar al seu destí, si que va arribar a l’altra banda de l’Atlàntic.

El 1942 va publicar el seu llibre de memòries que va tenir crítiques molt dolentes, però que es va vendre molt be durant un temps. Després va ser retirat per problemes de censura.

Després de viure uns anys als Estats Units, va tornar a Kenia i es va dedicar a entrenar cavalls.

El 1982 i gràcies a un comentari d’Ernest Hemingway, les seves memòries van sortir de l’oblit i es van reeditar amb molt d’èxit.  

Agustina de Aragon

Agustina Raimunda Maria Saragossa i Domènech, més coneguda com Agustina de Aragon, va néixer a Barcelona el 1786. Els seus pares eren de Fulleda (Lleida)

Als 17 anys es va casar en un militar que va participar en la guerra de la Independència i aquets fets els van portar a viure a Saragossa.

Durant el setge de Saragossa per les tropes napoleòniques Agustina va fer un gest que li va donar la fama: quan anava a portar el menjar al seu marit va veure un artiller mort, va agafar la metxa i es va posar a disparar el canó. Aquest fet va fer canviar el signe de la batalla.

A partir de llavors, el General Palafox li va fer un reconeixement i li va permetre menjar el ranxo de la tropa, fet molt important per que hi havia pocs aliments. 
  

Agustina va seguir lluitant i quan va caure Saragossa la van fer presonera. La van alliberar mitjançant un intercanvi de presoners.

Va recórrer Espanya animant a les tropes, es va tornar a casar i va morir a Ceuta, on vivia amb el segon marit i tenint més de 70 anys. 

Mat-Britt Moser

May-Britt Moser va néixer Noruega el 1963, es professora, neurocientífica i psicòloga.

El 2014 li van concedir e Premi Nobel de Medicina, compartit amb el seu marit i un altre científic, per haver descobert el “GPS del cervell de les persones”.

Dit d’un altra manera, com el cervell crea un mapa de l’espai que ens envolta que ens permet moure’ns en un entorn difícil. 

Montserrat Roig

Montserrat Roig Francistorra va néixer el juny de 1946 a Barcelona.

Estudià Art Dramàtic a l’escola Adrià Gual i es va llicenciar en Hispàniques per la Universitat de Barcelona, on va treballar com a professora de llengua catalana.

Va alternar el periodisme amb l’ensenyament treballant en diferents diaris i revistes. Va presentar i dirigir un programa d’entrevistes a TV3, “Personatges” que va tenir molt d’èxit.

El 1971 publicà la seua primera novel·la, Molta roba i poc sabó.... i tan neta que la volen, amb la que va guanyar el Premi Victor Català. El 1977 guanyà el Premi Sant Jordi amb El temps de les cireres i el Premi de la Crítica Serra d’Or amb Els catalans als camps nazis.

Va escriure Barcelona A vol d’ocell el 1987 juntament amb Xavier Miserachs.

Morí a Barcelona als 45 anys, víctima d’un càncer de pit.

Tota la vida va ser una dona compromesa amb les esquerres.

Algunes de les seus obres més conegudes son:

·         Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen

·         El temps de les cireres

·         Els catalans als camps nazis

·         L’hora violeta. 

Josefa de Òbidos

Josefa de Ayala va néixer a Sevilla, filla de pare portuguès i mare espanyola, quan ella tenia sis anys la família es va traslladar a residir a Òbidos (Portugal) on va viure la resta de la seua vida.

Reina, santa o “date por jodida”. El 1661, les professions femenines no donaven per a més.  Però aquell any Josefa, que tenia 31 anys, va aconseguir que el seu pare  li signes un document d’emancipació i va començar a cobrar pels quadres que pintava, bàsicament bodegons.

Es va fer rica, famosa i va saber invertir els seus diners.

Al seu testament va deixar escrit que la seua fortuna anés a parar a les seues nebodes,  a les filles de les seues nebodes i així successivament, i deixar escrit que a seua herència no anés mai a parar a un home.

Wangari Maathai

Wangari Muta Maathai (Kenia,1940 – 2011) fou una biòloga i activista política i ambiental. Va ser educada entre Kenia i Estats Units.

Als anys 70 del segle passat Maathai va fundar el Moviment del  Cinturó Verd, una organització no governamental, enfocada a la reforestació, conservació del medi natural  i dels drets de les dones.

El programa estava destinat i protagonitzat fonamentalment per dones; el 1986 el seu àmbit es va ampliar a altres països africans i en l’actualitat es considera un dels projectes més exitosos en lo referent al desenvolupament comunitari i a la protecció del medi natural. Des de la seua fundació les dones pobres d’Àfrica han plantat més  de 30 milions d’arbres en aquest continent. 

El 2004 Maathai es va convertir en la primera dona africana en rebre el Premi Nobel de la Pau.

Després va ser membre del parlament de Kenia i Ministra de Medi Natural del seu pais.

El 2006 va liderar la campanya Bilions d’Arbres de les Nacions Unides.

Morí el 2011, víctima d’un càncer d’ovaris.

Mari Pepa Colomer

Mari Josep Colomer  i Luque (Barcelona, 1913 – Anglaterra, 2004), més coneguda com  a Mari Pepa Colomer, va ser la primera aviadora catalana de la història i la tercera d’Espanya.

Va obtenir la llicència de pilot el 1931 amb 17 anys, fet que li va suposar aparèixer en la primera plana de La Vanguardia. Després de demostrar que volar no era un mer caprici ni una excentricitat, Pepa Colomer fou acceptada com a primera alumna de l’escola de Josep Canudas. Pocs mesos després obtingué el títol i això va suposar només l’inici de la seua breu però intensa carrera com a aviadora.

Per aconseguir experiència professional i demostrar que estava al mateix nivell que la resta de pilots-homes que l’envoltaven, participà en diversos concursos de pilots amateurs . També exercí de professora i va formar i entrenar diversos pilots fins l’inici de la guerra civil.

Amb l’esclat de la guerra civil va formar part de l’Escola de Pilots de la Generalitat de Catalunya on hi treballava formant nous pilots per a les forces aèries de la República Espanyola.

En acabar la guerra es va exiliar a França i posteriorment a Anglaterra.

No va tornar a pilotar mai més un avió i quan se li preguntava per què, la seua resposta sempre va ser que a Anglaterra no hi havia feina per a ella com a pilot.   

Germanes Brontë

Un pastor anglicà, que va viure en un petit poble de l'Anglaterra del segle XIX,  que va tenir cinc filles i un fill. Dues de les filles i la mare van morir quan els xiquetes encara eren menuts i l'esforç familiar, com solia passar, es va concentrar en fer escriptor al fill que era molt intel·ligent i que tambe va morir jove.
Les  tres germanes que quedaven, Charlotte nascuda el 1816, Emily nascuda el 1818 i Anne nascuda el 1820 es van unir per fer un llibre de poemes que van publicar amb pseudònim masculí i que va tenir un cert èxit.
Les tres germanes es van posar d'acord per escriure una novel·la cadascuna i van publicar:
Jane Eyre de Charlotte
Cumbres borrascossas d'Emily
Agnes Grey d'Anne
Charlotte amb Jane Eyre va ser la única que va triomfar de manera inmediata i el reconeixement obtingut la va fer donar a conèixer les novel·les de les tres germanes, quan Emily i Anne ja eren mortes.
S'ha escrit molt sobre les germanes Brontë i sempre va sorprendre que tres dones aïllades en un lloc petit tinguessin tant imaginació i escriguessin amb tanta passió. Les últimes investigacions al respecte diuen que les tres novel·les eren autobiogràfiques i que escrivien sobre els seus amors.
L'escriptora Angeles Caso ha escrit recentment una novel·la molt interessant sobre les germanes "Todo ese fuego"
De les obres de les germanes Brontë s'han fet varies pel·licules, així que es podria dir d'elles que tenien una escriptura molt cinematogràfica, abans de que s'inventés el cinema.

Hedy Lamarr

Hedy Lamarr (Viena, 1914-EE UU, 2000)

Hedy passà a la història per ser la primera dona en protagonitzar un nu mentre descobria la base de les futures comunicacions sense fils.

Va començar a estudiar ingeriria però es va passar al cinema, on va triomfar ràpidament.

Els seus pares la van obligar a un matrimoni de conveniència i va aprofitar el temps de casada per acabar la carrera d’enginyeria. 

Va fugir del matrimoni i del país i va marxar a Hollywood on triomfar en el mon del cinema.

Conegué al seu segon marit i gran amor i junts van compartir inquietuds científiques.  

Junts van idear un sistema per enviar missatges secrets i teledirigir torpedes, utilitzat duran la segona guerra mundial.

L’any 1998 la Electronic Frontier Foundation els va concedir el premi pioner de l’any.

Artemisia Gentileschi

Artemisia Lomi Gentileschi (Roma, 8 de julio de 1587 - Nápoles, 1654) va ser una pintora italiana de la primera mitat del segle XVII. 
Artemisia Gentileschi fou la filla gran del pintor Orazio Gentileschi, un dels grans representants de l’escola romana de Caravaggio. Artemisia començà al taller del seu pare i va demostrar tenir més talent que els seus germans.
Un escandall va marcar la seua vida. Tassi, el seu mestre va violar-la i aquest fet es va veure reflectit tan en la seua vida com a la seua obra. El judici per la violació va ser traumàtic, la van torturar per que deien que era una manera de demostrar si deia la veritat. Tassi va ser condemnat a un any de presó.
La seua obra pictòrica es molta, a més a més d’un autoretrat, us poso una de les seues pintures. 
Seria més reconeguda si hagés nascut home? Segurament si.

Janis Joplin

Avui Janis Joplin
Janis Lyn Joplin (Port Arthur, Texas, 19 de gener de 1943 - Los Ángeles, Californià, 4 d’ octubre de 1970) va ser una cantant estatunidenca de rock and roll y blues, caracteritzada per la seua veu poderosa i la gran intensitat de les seues interpretacions.
Es un símbol femení de la contracultura dels '60 y la primera dona en ser considerada una gran estrella del rock and roll.
Va morir als 27 anys, oficialment víctima d’una sobredosis.
Us poso una cançó d’ella.

Janis Joplin - Cry Baby

Cry Baby von Janis Joplin Songtext: Cry baby, cry baby, cry baby, Honey, welcome back home. I know she told you, Honey I know she told you that she loved you...

YOUTUBE.COM