Maria Garcia, La Malibran

Maria Garcia, La Malibran, va néixer a Paris el 1808 filla d’una família de cantants d’origen espanyol.

Als sis anys va començar a cantar i el seu pare va veure que tenia grans qualitats per a dedicar-se al cant.

La família es traslladà a Londres i la Maria va ser internada a un col·legi fins que va complir  setze anys, a partir d’aquell moment el seu pare la va preparar durament per a ser cantant.

Va debutar als disset anys interpretant el paper de Rosina de l’opera El Barbero de Sevilla , obtenint un gran èxit.

Va actuar durant uns mesos a Londres i el seu pare la va fer anar a Estats Units. Maria estava cansada del control del seu pare i va decidir buscar-se un marit, l’elegit fou un presumpte multimilionari nomenat Eugene Malibran  d’origen francès i 25 anys més gran que ella. El matrimoni va ser un fracàs i Maria va intentar divorciar-se, cosa a la que el seu marit es va negar. Maria va tornar sola a Europa, va triomfar a París i va viure els anys mes exitosos de la seua carrera.

Maria es va enamorar d’un músic i a pesar de que el seu marit la va seguir des de Nord Amèrica i van tenir que fugir a Itàlia, Maria va tenir un fill amb el seu amant.

La societat de l’època va assumir molt malament la situació familiar de Maria però ella va seguir cantant. Quatre anys més tard, va aconseguir el divorci i es va casar amb el pare del seu fill.

Després de la lluna de mel va tenir un accident en caure d’un cavall, fet que la va deixar molt debilitada. Va seguir cantant, va quedar-se de nou embarassada però el seu cos no va poder aguantar i aquell mateix anys Maria va morir.

Tenia 28 anys i a pesar de que la seua carrera només va durar uns 10 anys, era tant bona que la seua fama va perdurar molts anys. 

Tawakkul Karman

Tawakkul Karman va néixer al Iemen el 1979, esta casada i te tres fills. Es periodista, política i activista a favor dels Drets Humans.

El 2005 va fundar el grup “Dones sense cadenes” juntament amb altres periodistes i es va fer coneguda quan el 2011 a Iemen va esclatar la revolta dins de les anomenades Primaveres   àrabs.

Aquell mateix any li van concedir el Premi Nobel de la Pau juntament amb altres dos dones activistes.

La primavera Àrab va fracassar al Iemen, igual que en la majoria dels països àrabs.

Posteriorment a la concessió del Premi Nobel i al fracàs de les revolucions àrabs, les informacions sobre les activitat de Karman son  escasses i contradictòries, encara que sembla que segueix lluitant per a que les dones tinguin més drets als països àrabs.  

Annie Edson Taylor

Annie Edson Taylor va néixer el 1838 prop de Nova York. Era una família de 8 germans i van perdre al pare quan Annie tenia 12 anys, no obstant això l’herència que havia deixat li va permetre  estudiar i va exercir de mestra i professora de música.

Es va casar, va tenir un fill, però aviat se li va morir el fill i es va quedar viuda.

Quan tenia 63 anys i amb la finalitat d’obtenir recursos per a passar una còmoda vellesa,  va decidir llançar-se per les cataractes del Niàgara. Era 1901 i encara ningú ho havia fet mai. 

Es va construir un barril de fusta folrat d’acer i va fer una primera proba llançant un gat que va sobreviure.

El dia que va decidir saltar va posar un matalàs dins al barril, va agafar el seu coixí de la sort, es va encabir al barril, el van tancar i la van llançar al riu. Entre que van llançar el barril a l’aigua i el van treure, el trajecte  va durar mitja hora, Annie va sobreviure només amb un cop al cap.

Annie va guanyar diners donant entrevistes i deixant-se fer fotos, però el seu representant la va estafar i va tenir que guanyar-se la vida fent diferents oficis.

Va morir quasi 20 anys més tard del any que va fer el salt que la va fer famosa.

Hildegard i Aurora Rodrigéz Carballeira

Aurora Rodríguez Carballeira va néixer a El Ferrol el 1879, en el si d’una família acomodada.

Aurora, com en aquells anys no era comú que les xiquetes estudiessin, es va formar llegint els llibres de la biblioteca del seu pare. Quan tenia setze anys, la seua germana va tenir un fill estan soltera i el va deixar a càrrec d’Aurora, el xiquet es va convertir en un nen prodigi i qun ja era adolescent la seua mare el va reclamar. Aquest fet va fer que Aurora decidís intentar canviar les coses, sobretot en el que respecta als drets de les dones.

Però també Aurora comença a pensar que vol tenir una filla per a que fes tot allò que ella volia fer i no podia, tant per falta de formació com d’oportunitat. Es posa a buscar un pare i busca una persona intel·ligent, atractiva i que no vulgues mai reclamar-li a la filla. Diuen que va triar un capella d’origen lleidatà.

Quan es va quedar embarassada va marxar a Madrid i allí va tenir i criar a la seua filla a qui va posar Hildegard Rodríguez Carballeira .

Hildegard va ser una noia superdotada, als dos anys sabia llegir, amb 10 anys parlava anglès, francès i alemany, als 11 anys impartia conferències sobre sexualitat i als quinze anys ja participava activament en política.

Es va llicenciar en dret, escrivia en dos diaris i es va fer famosa a tota Europa, contactant amb els pensadors més famosos de l’època que estaven bocabadats amb la intel·ligència d’aquella joveneta.   

Hildegard havia estat educada per a ser una persona lliure, però a mesura que s’anava fent gran i reclamant la seua llibertat, la mare anava perden el seny i es desesperava en veure que la seua “obra” se li escapava de les mans

.

Quan Hildegard tenia 19 anys, la seua mare la va matar de quatre trets.

Aurora va ser condemnada a 30 anys de presó i va morir el 1955 a un hospital psiquiàtric,  quan ja ningú es recordava del seu cas.

Sobre aquesta història s’han escrit llibres, i tambe  es va fer una pel·lícula que es deia “Mi hija Hildegard” i un curt “La virgen roja”, protagonitzat per Maribel Verdú i Ivana Baquero.   

Menchu Gal

Menchu Gal  va néixer a Guipúscoa el 1919 i va morir també a Guipúscoa el 2008.

Filla d’una família acomodada, des de molt petita va mostrar interès i aptituds per la pintura.

Als 12 anys la van enviar a formar-se a París i dos anys després va seguir els  estudis a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid.

Després de la pausa de la guerra, que va passar amb la seua família a França, tornà a Madrid, entrà en els cercles de pintors paisatgístics i començà a exposar.

El 1959 va ser la primera dona en obtenir el Premio Nacional de Pintura.

La seva vida com a pintora va durar 77 anys, durant els quals va fer 70 exposicions individuals i va participar en 232 exposicions  col·lectives.

Avui dia hi ha quadres d’ella en molts museus, entre ells el Reina Sofia de Madrid.  

DoloresCuacango

Dolores Cuacango va néixer a Equador el 1881. Els seus pares treballaven com a esclaus a un gran latifundi. Quan Dolores es va fer gran la van enviar a fer de criada a Quito, a casa dels mateixos amos i allí Dolores que era analfabeta, va aprendre espanyol.

Es va casar, va tenir 8 fills, dels quals nomes en va sobreviure un, donades les condiciones d’extrema pobresa en que vivien.

Quan ja tenia 44 anys va començar a participar en les revoltes per abolir l’esclavitud i va destacar ràpidament com a líderesa  sindical.

Va entendre que el futur dels indígenes estava en la formació i va crear les escoles bilingues quítxua-espanyol, que temps després van tornar a ser abolides.

Ja tenia 82 anys quan un general va manar destruir la seua cabana per entendre que allí hi havia una escola per indígenes.

Va passar per moltes penalitats i va morir als 90 anys pràcticament oblidada, però ella no va  defallir mai en la seua lluita pels drets del poble indígena. 

Marie Lavoisier

Marie Anne Pierrette Paulze va néixer a França el 1758 i va passar a la història com a Marie Lavoisier.

Quan tenia tres anys va morir la seua mare i el seu pare la va enviar a un convent on la van criar i educar. Tenia catorze anys i un compte, que li triplicava l’edat, la va demanar en matrimoni, el seu pare no ho veia be però com no podia rebutjar directament al compte, la va casar amb un col·lega seu, Antoine Lavoisier que “nomes” tenia 28 anys. També era noble, i era advocat, economista i químic. Es van casar quan a Marie li faltaven dos mesos per fer catorzè anys.

Arran d’un canvi de feina del seu marit, aquest va decantar-se més per la química i va muntar un laboratori. Maria va començar a ajudar-lo i al veure que cada vegada li agradava més va començar a estudiar.

Van seguir treballant junts i quan Maria tenia 36 anys i arran de la Revolució Francesa, tant el seu pare com el seu marit, van ser empresonats, Maria va lluitar tot el que va poder, per alliberar-los, però finalment van ser executats en un dia de diferència. 

A Marie li van confiscar tots els bens, però amb la documentació que va poder salvar va publicar un llibre que  es deia "Memòries de química" i que seria la base de la química moderna.

Alguns anys després  Marie es va tornar a casar, però el matrimoni  no va funcionar, ja que el seu marit, que també era químic, no volia que Marie  seguis amb la seua feina ni que treballes amb ell.  

Marie,  va morir als 78 anys i va conservar tota la vida el cognom del seu primer marit.