La nova llei de seguretat

Fa dies que li dono voltes a dos fets dels quals se’n esta parlant mol. Un es  el tema de Ceuta i Melilla i els salts al ballat per part dels emigrants, i l’altre son els fets violents que van passar a Madrid al final de la manifestació de diumenge passat.

Dec ser molt mal pensada, però trobo que després de les crítiques que va rebre el ministre després de la mort de 15 emigrants ofegats, les forces de seguretat estan sent molt permissives i no fan més que deixar que es produeixin assalts al ballat. No serà per a que pensem que si no es va a totes no es pot funcionar?

Respecte als fets de Madrid, per una banda els policies s’estan queixant de que els seus caporals van estar massa passius i descoordinats en les actuacions contra els violentes i per altra estic segura de que la policia sabia que hi haurien bandes organitzades per a crear el caos. Tenien que veure’s imatges de violència per posar a la gent en contra dels manifestants i de les manifestacions?

Ara tot es parlar de la nova llei de seguretat i de limitar les manifestacions pel centre de Madrid. Tot te un tuf de provocació organitzada que no es pot aguantar.

Per cert segons les dades oficials els emigrants que entren pel sud (Ceuta, Melilla i pateres) només representen el 5% de la immigració que entre a España i que majoritàriament arriba per carretera o per avió (i no sen parla).  

El solar de la discòrdia

 Fa uns dies algú va comentar que al Ple havien aprovat que es neteges un solar privat per part del personal de l’ajuntament, no es va aprovar al Ple, simplement se’n va parlar,  aquell dia no tenia temps per a explicar una mica això, però avui volia fer-vos  una petita explicació al respecte.

El solar de que es tracta es el que esta davant de Manet,  es pot pensar que no es tenen que emprar diners públics per afavorir ningú, però jo crec que hi ha casos i casos, en aquest cas es un solar on juguen els crios, es fan proves a festes i d’alguna manera es pot dir que se’n fa un us públic, així que no ho considero mal fet, en tot cas la llei diu que l’ajuntament te que requerir de l’amo que netegi el solar (no crec que en fessin cas) o que el tanquin, sortiríem guanyant alguna cosa amb el tancat? Per posar un altre exemple, imagineu-vos que faríem si l’Agno tanques els garrofers, on aparcaríem a festes, a la fira o al futbol? Inclús es necessari quan van els cotxes a buscar els crios al cole.  Així que moltes vegades a part de complir la llei, es te que pensar en el benefici o perjudici que una acció pot aportar a la gent del poble.

La neteja seria censurable si s’hagués fet per beneficiar a un  particular, que crec que no es el cas.

Fa vuit anys que soc la presidenta de l’Associació de Dones de Bítem, quan vaig començar em vaig posar una fita que era estar entre tres i cinc anys al càrrec i la veritat es que he superat de llarg el termini marcat.

Aquest any definitivament he anunciat a la Junta que dimiteixo i ho faré  oficialment en la propera assemblea general, que si no hi ha res de nou, celebrarem el dia 5 d’abril a les sis de la tarda.

La tasca feta duran aquets anys he estat molt enriquidora, m’ha permès conèixer millor a la gent del meu poble, i crec que en la mesura de les nostres possibilitats hem ajudat a dinamitzar-lo.

Gràcies a aquest càrrec vaig ser durant dos anys representant de les dones de l’Ebre al Consell de Dones de Catalunya. Això hem va permetre conèixer de prop l’Institut Català de les Dones i a les dones de moltes associacions catalanes.

També he pogut conèixer i intercanviar experiències amb les altres associacions de les Terres de l’Ebre.

Que puc dir de les companyes de la Junta? Sobretot coses bones de totes elles i especialment de Lolita que va obrir camí i em va donar, com diuen els toreros, l’alternativa.

Soc de les persones que defensen que els polítics no tindrien que estar perpètuament en els càrrecs i crec que els canvis dinamitzen la gestió, així que no podia ser que jo em perpetues en el càrrec encara que aquest no fos polític.

Gràcies a les Lourdes (quatre ne ’m tingut a la Junta), Dora, Sefa, Mª Cinta, Susana, Humi, Rosa, Victòria, Sandra, Inés,  Lolita, Carmensin i molt especialment a Mª Carmen que si be no hem coincidit a la Junta, sempre a col·laborat en natros.    

Benvingudes i benvinguts al  meu bloc, la veritat es que de vegades tinc  coses a dir i el facebook em queda curt (i no diguem el twitter), així que he pensat en la possibilitat d’obrir un bloc.

Aqueta es la meua primera entrada i al respecte vull dir que el començo amb ganes i que espero anar actualitzant-lo sovint.

Parlaré tant del poble com de cuina, flors, dones u qualsevol altra cosa que m’interessí en un moment determinat, sense oblidar la política que m'apassiona.