Isabel Barreto

Isabel Barreto de Castro (1567 -1612) va ser la primera i única dona almirall de l’armada durant l’època de la conquesta d’Amèrica. I es la més famosa de totes les que van participar en aquesta conquesta,  encara que no la única.

Quan era petita la seua família es va traslladar al Perú i allí es va casar amb el descobridor de les illes Salomon, va embarcar-se amb ell, en contra de la opinió d’altres expedicionaris que no volien dones a bord i no suportaven el caràcter d’Isabel.

El seu marit es va contagiar de malària i abans de morir va nomenar a Isabel governadora a terra i al seu cunyat almirall de la expedició, però als pocs dies també va morir el cunyat i Isabel va passar a manar tant a terra com al mar.

Comandant   Isabel  la expedició, van descobrir illes Marqueses.   

Des d’Amèrica va organitzar una expedició cap a Filipines on van arribar  el 1956 i on Isabel es va tornar a casar i ella i el seu nou marit van seguir una vida d’expedicionaris.   

D’ella ens ha arribat la fama de ser una dona dura, dèspota i egoista, encara que també podia ser una manera de protegir-se del masclisme imperant a l’època.