Lady Mary Wortley Montagu,
Anglaterra (1689–1762)
Mary va ser la filla gran
d’una família noble anglesa, la mare de Mary va morir quan ella tenia quatre
anys i ella i els seus tres germans va anar a viure amb la iaia. Quatre anys
més tard es mor la iaia i van a viure a una mansió del seu pare però a càrrec
d’institutrius. Aquesta mansió tenia una
gran biblioteca on Mary va aprendre idiomes i va descobrir molt del mon.
Als 18 anys, convertida en
una jove atractiva, va començar a fer d’amfitriona de les festes del seu pare i
es va enamorar d’un jove, onze anys més gran que ella i que no agradava al seu
pare perquè encara que també era noble, no tenia prou diners. Ella es va
encaparrar amb ell i al cap de dos anys va fugir de casa i es van casar. El
pare immediatament la va desheretar.
El seu home va
ser designat ambaixador a Istanbul i allí Mary, aprofitant el seu estatus i la
vestimenta turca, que permetia que les dones al anar tapades, poguessin passar
desapercebudes es va introduir en els harems dels sultans otomans i va
descobrir un mon nou.
Durant la seua
estada a Istanbul, Mary va patir la verola i li va quedar la cara marcada per
sempre, però això va fer que descobrís que els metges del imperi turc ja utilitzaven
les vacunes, encara desconegudes a Europa.
De tornada a
Anglaterra, va haver una pesta de verola i ella va intentar que els metges
anglesos utilitzessin les vacunes, però no li van fer cas dient que això era una heretgia musulmana.
Amb els seus
fills grans i separada del seu marit es va dedicar a escriure poesia i va conèixer
un poeta venecià, 24 anys més jove que ella i va tornar a fugir de casa, aquest
cop cap a Venècia darrera del poeta.
Finalment va
assumir que era un amor impossible i es va dedicar a viatjat per Europa i a
escriure.
Ja gran i vídua,
els seus fills la van convèncer per a que tornes a Anglaterra i va morir el
mateix any del seu retorn, víctima d’un càncer de pit.
La seua història
ens ha arribat gràcies a les cartes que ella va anar enviant a la seua germana
al llarg dels anys.
No hay comentarios:
Publicar un comentario