Avui es el meu post
número 50 i, igual que vaig fer amb el 25, en lloc de dedicar-lo a una dona el
vull dedicar a totes les dones que en el mon el pateixen discriminacions per
raó de sexe.
Parlaré de l’ablació
femenina, que consisteix en l’extirpació total o parcial dels òrgans genitals
externes de la dona. Aquesta barbàrie es practica comú, encara avui en ple
segle XXI, en 28 països del mon i afecta
molts milions de dones, especialment d’Àfrica i Àsia, però, també d’Europa..
Aquestes operacions les
fan persones que no saben res de medicina, amb estris molt primaris i sense cap
tipus d’anestèsia ni de esterilització, lo qual provoca infeccions posteriors i
en alguns casos la mort. Segons el tipus d’ablació pateixen dolors tota la
vida, molt especialment quan practiquen el sexe.
L’origen d’aquesta
practica no esta clar, no es un tema religiós, ja que encara que la majoria de
les que pateixen l’ablació son musulmanes, hi ha tribús d’altres religions que
també ho practiquen. I si l’origen no esta clar, si que ho esta l’objectiu que
es el sotmetiment de les dones, fan que no puguin tenir mai plaer sexual i
creuen que això evita, per una part que no arribin verges al matrimoni i per un
altra la possibilitat de que siguin adulteres.
Amb la emigració
aquestes pràctiques han arribat a Europa, a Catalunya s’han donat casos de
famílies que envien a les seues filles als països d’origen per a que els hi
practiquin, perquè creuen que si no estan mutilades no les podran casar. Si es
descobreixen els fets abans del viatge, la Generalitat prohibeix que aquestes
xiquetes surtin del país i si es descobreix després els pares poden ser enviats
a presó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario