Indira Gandhi

Indira Gandhi, res a veure amb Mahatma Gandhi,  va néixer a la Índia el 1917, filla de Pandit Nehru  que fou el primer Primer  Ministre de la Índia després de que aquest país obtingues la independència de la Gran Bretanya.

Des del 1938 fins al 1947 Indira, que ja militava en el partit del seu pare va lluitar a favor de la independència de la Índia liderada pel Mahatma Gandhi.

Encara en vida del seu pare va ser la líder  del Partit del Congres i ministra de diferents ministeris.

El pare va morir el 1964 i dos anys més tard morir el següent Primer Ministre, cosa que va portar a Indira a ser Primera Ministra de la Índiades del 1966 al 1977 quan va perdre unes eleccions i va tornar a guanyar-les el 1984 però nomes tres mesos tard, fou assassinada per un dels guàrdies de la seva guarda personal.

Els quinze anys que va ser  Primera Ministra  van ser anys molt convulsos, amb la guerra amb el Pakistan, la  independència de Bangladesh i la consolidació de Índia com a estat    

També va porta el seu país a la industrialització, va començar la carrera nuclear per defensar-se de la Xina  i va prendre mesures tan controvertides com l’esterilització obligatòria de les dones per frenar la superpoblació del país. 

Lou Andreas-Salome

Lou Andreas-Salome va néixer a Rússia el 1861 i va morir a Alemanya el 1937.

Entre aquestes dues dates va tenir una vida lliure i apassionant. Quan tenia 17 anys volia seguir estudiant i va convèncer a un capella de que li dones classes de teologia i filosofia, i aquest capella, 25 anys més gran que ella, es va enamorar i volia divorciar-se per casar-se amb Lou. La seva mare la va portar a Zurich on va ingressar a la Universitat.

Quan tenia 21 anys va viatjar amb la seva mare a Itàlia i va conèixer a Paul Ree que era escriptor i el va convèncer de que anés amb ella a viure a una comuna estudiantil, al cap d’uns mesos  Lou va incorporar al grup a Friedrich Nietzsche i tots tres van formar un triangle amorós. Aquest trio va aguantar uns mesos i va ser Nietzsche qui va marxar, no sense que abans li demanés a Lou que es casés amb ell.

Ella va viure uns anys amb Paul, però després encara que no cregués en el matrimoni es va casar amb un altre home i van estar tota la vida casats.

Encara que oficialment estava casada, va  mantenir moltes relacions, entre elles amb el poeta Rainer Maria Rilke, quinze anys més jove que ella i amb Sigmund Freud amb qui va mantenir contacte tota la seua vida.

Lou Salome va ser una escriptora molt prolífica, va publicar 15 novel·les i també llibres assaig.

El 1937,després de la seua mort, la Gestapo va destruir la seua biblioteca.  

Maria Winkelman

Maria Winkelman fou una astrònoma alemanya nascuda a Leipzig el 1670 i morta a Berlin el 1720.

Maria va tenir la sort de que el seu pare creia en la formació de les dones i va rebre una bona formació.

Enseguida es va apassionar per l’astronomia i es va casar amb un altre astrònom, trenta anys més gran que ella en que va començar a treballar.

Va contribuir, amb el seu home, a la creació de l’Acadèmia de Ciències, però mai va poder ser acadèmica pel sol fet de ser dona. Va treballar tota la vida com a ajudant, primer del seu home i després del seu fill.

El 1702 Maria va descobrir un cometa però oficialment es va assignar el descobriment al seu marit. 

Va tenir un fill i tres filles, tots es van dedicar a l’astronomia sent ella qui els va formar, el seu fill va arribar a ser Director de la Reial Acadèmia de les Ciències de Berlín, però les seves filles van seguir la mateixa sort que ella.  

Celia Sánchez Ramos

Celia Sánchez Ramos va néixer a Saragossa l’any  1959, es una científica i investigadora en ciències de la visió.

Llicenciada en Farmàcia, diplomada en Òptica i Optometria,  Doctora en Medicina Preventiva i en Ciències de la Visió.

Tota la seua carrera docent i investigadora s’ha desenvolupat a la Universitat Complutense de Madrid. 

A més a més es fundadora del Laboratori de  Neuro-Computació y Neuro-Robòtica, i inventora de 13 famílies de-patents relacionades en la visió. Per tot això li van dona el Premi de la ONU a la millor inventora internacional. (Els últims anys figura de forma constant entre els 100 millors investigadors del mon).

Frida Khalo

Frida Khalo va néixer a Mexic el 1904 en el si d’una família nombrosa, quan tenia quatre anys la família va marxar a viure a Coyoacan, a una casa coneguda com a “La casa azul” reconvertida actualment en la casa-museu de Frida Khalo.

Quan tenia onze anys va patir una poliomielitis que la va tenir vuit mesos al llit i que la va condicionar físicament per a sempre, va començar a estudiar pensant que volia fer medicina, però un greu accident que va patir quan tenia 24 anys va acabar de marcar-la físicament. Va patir trencament de la columna vertebral per dos llocs, se li van trencar costelles, la clavícula i la pelvis, entre altres greus lesions, una barra de ferro  li va travessar el cos sortint-li per la vagina. Frida sempre deia que va perdre la virginitat en aquell moment.

Al llarg de la seua vida va patir 32 operacions i va portar corses rígids, alguns d’ells de guix.

Mentre estava prostrada al llit va començar a pintar els autoretrats que  l’han fet famosa i que els pintava gràcies a un espill penjat al sostre de l’habitació.

El 1929 Frida es va casar amb Diego Rivera, pintor molt famós, especialment pels seus murals. Van tenir una relació molt conflictiva, tenint altres relacions en paral·lel, tant ell com ella, el  1939 es van divorciar però any després es van tornar a casar. Frida no va poder tenir fills per culpa de les seus limitacions físiques, pro si va mantenir una activitat sexual intensa, tan en homes com en dones.

El 1953 li van amputar una cama per culpa d’una gangrena i el 1954  després de dos intents de suïcidi, Frida va morir.

A través dels autoretrats que es va anar fent al llarg de la seua vida es poden anar seguint  els diferents estats d’ànim que anava patint.

Hi han diferents llibres sobre la seua vida, que va ser molt intensa i difícil de resumir, va conèixer gent molt important i val la pena coneixen  més.

 

Cristina de Pizan

Christine de Pizan va néixer a Venecià l’any 1364 però quan nomes tenia quatre anys la seua família es va traslladar a Paris ja que el seu pare treballava per al rei Carlos V de França. Des de petita va destacar per la seua intel·ligència i el seu pare va fer que tingues una educació en aquells temps només reservada als homes.

Als quinze anys es va casar i el seu marit també va deixar que seguis formant-se. Va tenir tres fills i al quan tenia 25 anys en poc temps va perdre al pare, al marit i un dels fills. De cop es va veure en dos fills i una mare al seu càrrec i amb pocs diners., les úniques opcions per una dona en aquella època eren o anar a un convent o tornar a casar-se però Christine no va voler fer cap de les dues coses i va començar a guanyar-se la vida escrivint, generalment per encàrrec.

Va escriure més de 30 obres, la més famosa “La ciutat de les dames”   que es un al·legat a favor de la dona  per la que reclama un lloc al mon, així com una clara crítica a la misogínia imperant en aquell mon medieval.

Va tornar a casar-se i va morir als 65 anys, de nou vidua i vivint en un convent.

Més de cinc  segles han passat des que Christine de Pizan va reclamar per al seu gènere respecte i dignitat. Després de tant temps segueix sorprenent que en plena Edat Mitjana una dona no solament va viure de les seves idees sinó que aquestes han perdurat pels sègles. 

Simone de Beauvoir

Simone de Beauvoir va néixer a Paris el 1908 i va morir a la mateixa ciutat el 1986.

Va néixer en el si d’una família acomodada i molt catòlica, ella es va declarar atea molt aviat ja que deia que la religió era una manera dominar a les persones. Marxar a viure a casa la seva iaia i començà a estudiar filosofia.

Va començar una carrera docent que va tenir que deixar per la queixa d’una mare que no estava d’acord en les idees que Simone transmetia a la seua filla. A partir d’aleshores es va dedicar completament a la escriptura.  Totes les seues publicacions, assajos, novel·les i altres escrits, sempre van estar lligats a les seues idees feministes. El seu llibre més conegut es “El segon sexe” que quan es va publicar va causar un gran enrenou.

Les seves idees sobre la emancipació de la dona, el paper de la dona a la llar i el condicionant de cuidar dels fills, que ella veia com a frens per a la igualtat, es van convertir en la base de molts moviments feministes que van venir després.

El 1929 (tenia 21 anys) va conèixer a Jean-Paul Sartre i van començar una relació que duraria fins a la mort d’ell el 1980.

Aquesta relació, segons ells, estava basada en la llibertat de cadascú de tenir altres parelles, anaven renovant l’acord cada dos anys.

La realitat va ser que ell va tenir moltes relacions paral·leles i ella no tantes.

Això si, estan enterrats junts al cementiri de Montparnasse. 

Jo sempre he pensat que en  això de les relacions obertes, sempre en hi ha un que fa el que vol i l’altre que espera, per que probablement si els dos fessin el mateix no es trobarien mai.